PRESENTACIÓ DEL LLIBRE EMBOSCATS

Amb data de 7 de setembre de 2013 i organitzat per la llibreria Quatre Cantons, es va fer la presentació a la biblioteca de Berga del llibre 'Emboscats. La Guerra dels que no hi van anar', de la geògrafa solsonina Esther Miralles. 

El llibre recull el testimoniatge d'alguns d'aquells homes solsonencs que durant la Guerra Civil Espanyola van defugir d'agafar les armes;els desertors que es van amagar als boscos per no haver d'anar al front republicà. La seva és la veu de les persones que mai van sentir-se properes a aquell ideal que, si calia, s'havia d'anar a defensar a la guerra; persones que tenien dubtes i que van veure's obligats a prendre decisions difícils que sovint afectaven la pròpia família. 

La presentació del llibre va comptar amb la presència d'Ignasi Hierro, professor d'història i membre de Memorial Democràtic Berguedà. El professor Hierro va ser l'encarregat d'encetar l'acte amb la reflexió que aquesta és una part de la història incòmoda, fet que ha propiciat que fins ara se n'hagi parlat tan poc. En aquest sentit el llibre és, segons Hierro, necessari. Calia,doncs, que algú recollís el testimoni d'aquests darrers desertors abans no fos massa tard i el seu record es perdés per sempre. 

L'autora del llibre va explicar al públic assistent que les vivències recollides a la comarca del Solsonès no van ser un fet aïllat, ans al contrari, es tracta d'un fenomen que va sovintejar durant la Guerra Civil i la seva existència va tenir un abast considerable arreu de Catalunya, especialment en comarques com el Solsonès, el Berguedà, la Garrotxa o el Gironès. En definitiva, va ser un fenomen que va afectar a milers de catalans.

Miralles va afirmar què allò que més la va sorprendre a l'hora d'escriure el llibre fou la manera com aquest fenomen li va desmuntar els esquemes prefixats que tenia sobre la Guerra Civil. L'escriptora tenia com a referent una mobilització entusiasta bolcada contra l'enemic, fins que es va adonar que aquesta imatge tenia moltes esquerdes i no es corresponia ben bé amb la realitat del món rural català. Segons Miralles, hi havia molta gent que "no sentia aquesta guerra com a seva".

Finalment, va ressaltar com el llibre parla d'una part de la guerra que és poc coneguda, sense herois, discursos grandiloqüents o grans ideals, i ens fa visible la vessant humana que és curulla de temors i d'incerteses.