VÍCTIMES DE LA GUERRA

LLISTAT DE VÍCTIMES (click damunt l'enllaç)

Possiblement, si haguéssim de triar una paraula per definir el més genuí producte de la irracionalitat humana, el mot guerra seria d'allò més escaient. I si, a més, li afegíssim l'adjectiu civil per acabar de determinar-ne la seva naturalesa, a ben segur que guanyaria molts enters en l'escala de barbàrie i horror, doncs si un conflicte bèl·lic es ja per se una mostra inequívoca d'estupidesa, al moment que se circumscriu a l'àmbit purament local (en tant que nacional), aquesta estupidesa es veu automàticament incrementada a l'enèsima potència.

Aquest marc històric va donar peu a una sèrie d'assassinats perpetrats entre la població civil que d'aquest manera es va veure convertida en l'autèntica víctima de la desraó. Les enveges, rancúnies personals i demés mostres de veritable misèria humana van aflorar de manera vergonyant per mostrar al món la cara més execrable del conflicte. Els assassinats entre conciutadans, aquells mateixos que uns mesos abans d'esclatar la guerra, possiblement havien compartit taula en un cafè, es fan, des d'una òptica purament racional, totalment incomprensibles.

Els morts, en el context d'un conflicte armat, són consubstancials al propi conflicte. No obstant això, en ple fragor d'una batalla i davant la possibilitat de perdre la vida, alguns actes cruents són, si no justificables, sí almenys comprensibles. L'instint de supervivència és un dels sentiments més intensos que es poden experimentar i, en conseqüència, es pot considerar cosa molt lícita qualsevol acció que s'esdevingui del fet de preservar la pròpia existència. No és el mateix, però, un cop deposades les armes. I va ser en aquest context quan el bàndol vencedor mostrà la seva cara més sinistre, amb un acarnissament sistemàtic vers els vençuts, aplicant una política de terror absolutament metòdica i premeditada que tan sols decreixeria una mica en el seu grau de brutalitat quan, entre el 1942 i el 1943, el feixisme europeu començava a trontollar. Aquest serà un alleugeriment purament de conveniència, que no per convicció, ja que l’interès real de tota la maquinària repressora franquista no era altre que l'eliminació total de qualsevol opositor al règim.